S'escola la tardor per les escletxes de les persianes; encara no he sabut renunciar a la rutina estival de dormir amb les finestres obertes, tot i l'exigència de la pell. Tardor a les parets, als prestatges, entre els llibres, sota el llit. Rememoro els trons que la matinada d'ahir van despertar-me a batzegades, brrrrrum! Amb tant de renou dins la memòria, les gotes de pluja (que aquest vespre cauen amb inèrcia de ploma d'ocell) esdevenen engrunes de tristeses esmicolades, petits vidres d'un mirall trencat. Necessito fulles seques a dolls, marró castanya, taronja occidat, vermell magrana, groc envellit... tempestes de romanticisme que tenyeixin el gris de l'asfalt dels colors de la caducitat, de tot allò que mor per tornar a reviure demà amb més força.
No hay comentarios:
Publicar un comentario