Les butxaques plenes de sorra molla i el retall del teu somriure cosit al folre de la jaqueta. Què vols que faci, si els brots d'enyor creixen sense que els regui, si s'escolen ànima endins i em tenyeixen els ulls d'un verd grisós que parla més que les paraules. Les postes de sol són massa maques per quedar-se indiferent, es fonen els dies deixant un cel tan rogent que fa mal de veure.
Reclamo el derecho al delirio y a la añoranza, como modus operandi de las puestas de sol.
ResponderEliminar