Obrir
la porta de casa i pujar les escales del jardí. Corre, corre, que no s’escapi. Travessar
l’herba i sortir al carrer. I want to live like common people. I seguir corrent vorera avall, els talons tocant
el cul de tanta baixada. Com aquella escena de Billy Elliot –te’n recordes?–
que ens feia plorar de tant com el nen corria i ballava de ràbia. El mar al fons, I want to do whatever common people do. Corre i que soni la música ben fort, carrer avall perquè no
s’escapi el crit que palpita a la
gola. I want to live like common people. Creuar
la plaça de l’església, l’avinguda del canal, el pont de l’estació. El pensament
estàtic, el crit a punt d’esclatar, la platja cada cop més a prop. Ell ballava
per desfogar-se, picava de peus a terra al ritme de la música –like common people, like common people,
like you– que sonava dins el seu cap. Ballava i corria fins que li mancaven
les forces. I want to sleep with common
people i ja sento la sorra escolant-se a les sabates, el cor a mil per hora
i les cames que no poden parar. L’aigua està gelada i els texans nets, però ja
m’arriben les onades als genolls i, saps què?, que tant me fa. Només vull
deixar anar el crit, desfer-me de tota la ràbia que em retruny per dins i em
corca els somnis. I want
to live, to sing, to laught along with the common people! I veure el que és anar passant
els anys, esperant la solució que s’emporti tanta por, i riure, i beure, i anar
tirant...
el martes anduve por tu pueblo, cerca de la plaza de la iglesia y también atravesé el puente de la estación. Todo muy normal, like common people.
ResponderEliminar