jueves, 27 de junio de 2013

barrets grocs


S'escola la cervesa coll avall. El gust de llimona el retinc a la boca, engrunes de gel granissat que s'enganxen a les genives i calmen els petits dolors quotidians. Les campanes de l'església toquen quarts d'una. Busco mons imaginaris a recer de les tristeses, un altre glop i tot serà groc com el sol que em fa els ulls verds, groc mentre m'ho cregui, mentre em concentri en les diminutes agulles de gel als llavis, anestèsies per somiar que s'eternitzen els mig-somriures de primavera. No trigarà en arribar la tempesta, pluja que caurà del cel com suc de llimona per cicatritzar ferides. Mullarà la pell i courà i causarà aquell mal estrany que a dies se'm fa fins i tot agradable -pessics diminuts, tibades de cabell, mossegades sense ràbia-, se'n podrà dir mal de la neu desfent-se lentament entre la carn i les dents? Comença a tronar i creuo els dits desitjant que els núvols s'espremin i deixin anar aigua de cítric, pluja groga que s'escoli coll avall per eternitzar els somriures d'estiu somiat, suc de llimona que ompli tots els barrets de llum i regui els esvorancs del camí per fer-hi créixer infinita mare-selva.